• Imprimeix

Èxit de la jornada “La transició energètica de Catalunya”

La sessió ha servit per clausurar el Cicle de debats sobre la transició energètica a Catalunya, organitzats per l’ICAEN

21/04/2017 09:04
imatge jornada

Un model energètic centrat en el ciutadà i basat en edificis eficients de baix consum, vehicles elèctrics, generació d’energia renovable distribuïda en el territori i la digitalització de les xarxes. Aquest és l’escenari de futur que donarà resposta a les exigències de major respecte als drets dels ciutadans, al medi ambient i a la salut, i optimitzarà les noves tecnologies que van sorgint en el sector, segons l’administració i els experts participants en la jornada ‘La transició energètica de Catalunya’. La sessió, a la qual han assistit més de 100 persones, ha servit per tancar el Cicle de debats sobre La transició energètica, organitzat per l’Institut Català d’Energia amb l’objectiu de ser un espai de reflexió sobre el canvi de model energètic i on anteriorment s’ha abordat la transició energètica a Espanya i a Europa.

A Catalunya, aquest procés de canvi s’emmarca en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, que proposa el Govern i que busca el màxim consens polític i social per assolir un model 100% renovable l’any 2050. El director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, ha explicat en la presentació de la jornada que “el repte és canviar l’actual model, basat en els combustibles fòssils i amb un gran impacte social, ambiental i sobre la salut. És un repte molt ambiciós, però Europa ens hi ajudarà”.

La directora de l’ICAEN, Assumpta Farran, ha protagonitzat la primera part de la sessió. En la seva presentació, Farran ha explicat que “el vehicle elèctric és el catalitzador del canvi de model: és net, es carreguen amb plaques que podem posar a casa i guarden energia gràcies a la bateria”, i ha comparat la implantació de l’autoconsum i el vehicle elèctric com a eixos del nou model energètic amb la generalització de l’automòbil, procés que va comptar amb el suport institucional i la complicitat de la societat. Farran ha assegurat que “amb tres milions de bateries –una per llar- podem substituir les centrals nuclears”, i ha advertit que “com més triguem a adaptar-nos a aquest nou model, més trens i oportunitats perdrem”. Finalment, la directora de l’ICAEN ha assegurat que “Catalunya té un marc legal suficient per desenvolupar aquest nou model: tenim normativa per captar l’energia del sol i del vent”, però ha recordat la necessitat de treballar conjuntament per reduir les barreres que encara hi ha en aquest sentit.

 

En la primera taula rodona, centrada en eficiència energètica i energies renovables, el president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, Xavier Farriols ha destacat que “l’eficiència energètica s’ha centrat fins ara en el producte industrial més que en l’àmbit domèstic”, i ha evidenciat la necessitat que aquests serveis es relacionin directament amb l’estalvi econòmic i siguin fàcilment gestionables, per exemple des del mòbil. El president d’EolicCat, Víctor Cusí, ha explicat que, per arribar al 50% d’energia renovable l’any 2030, “caldria instal·lar 300 MW anuals d’energia eòlica i 300 MW anuals de solar fotovoltaica; és possible fer-ho, però no ho hem fet mai abans”, i ha recordat que caldria canvis normatius per agilitar aquests processos. El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, ha manifestat que “els edificis i les ciutats han de deixar de ser un problema i passar a ser la solució”, i ha proposat que s’individualitzin per a cada edifici els objectius de reducció d’emissions i de consum d’energia. Finalment, l’assessora en matèria d’energia de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Maria Crehuet, ha especificat que caldrien 51m2 per habitant per ser autosuficients energèticament, i ha avançat que “caldrà un acord sobre els usos del territori per tal d’instal·lar-hi equipaments energètics”.

En la segona taula rodona, centrada en les possibilitats que oferirà el nou sistema energètic, el director general de Factor Energia, Emili Rousaud, ha explicat que “l’autoconsum està impulsant nous models de negoci i la descarbonització allà on no està prohibit”, i ha enumerat la figura de l’agregador de demanda per tal de gestionar l’excedent d’instal·lacions d’autoconsum. Xavi Martínez, director executiu d’Estabanell Energia, ha detallat la “necessitat que els distribuïdors apliquin les telecomunicacions a la xarxa de distribució” per tal de fer-les més flexibles, malgrat les dificultats normatives, i ha explicat l’experiència de Vallfogona, avalada per la UE. El director d’Smartgrid.cat, Pep Salas, ha insistit en “la importància de gestionar les dades que genera el consum d’energia” tant pel consumidor com per les empreses elèctriques, per les administracions i per tercers parts, amb l’objectiu d’optimitzar el servei i innovar. Finalment, el director d’operacions d’Ecrowd Invest, Jordi Solé, ha recordat que “tot aquest model energètic s’ha de pagar”, i ha enumerat els avantatges del crowdlending davant les dificultats dels projectes d’estalvi i eficiència energètica de dimensió mitja per accedir als canals de finançament habitual.