• Imprimeix

El Govern aprova el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat 2018-2022

La iniciativa es proposa reduir en un 7,7% anual el consum d’energia, un 7,7% les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle i un 5,5% la factura energètica de l’administració catalana. La principal línia de treball és la renovació energètica dels edificis, per tal de rehabilitar amb criteris d’estalvi i d’eficiència energètica un 3% de la superfície dels equipaments de la Generalitat cada any. El Pla també preveu la instal·lació de 20 MW d’energia solar fotovoltaica en règim d’autoconsum i de 200 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. L’aplicació de mesures de gestió energètica des de l’any 2007 ha permès a la Generalitat reduir en 13,9 milions d’euros la seva factura energètica i en 18.600 tones les seves emissions de CO2 anuals.

04/12/2018 11:12
Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat 2018-2022

Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat 2018-2022

El Consell Executiu ha aprovat avui el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat 2018-2022. La iniciativa, que pretén optimitzar la gestió energètica de la Generalitat, modernitzar les seves instal·lacions, reforçar el seu compromís amb el medi ambient i exercir de tractor per al sector i per a la societat, es proposa assolir el 2022 una reducció anual del 7,7% en el consum d’energia i en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i una disminució del 5,5% de la factura energètica de l’administració catalana. 

La principal línia de treball que estableix el Pla és la renovació energètica dels edificis i equipaments públics. El document preveu rehabilitar amb criteris d’estalvi i eficiència energètica un 3% de la superfície del parc d’immobles públics cada any, preferentment aquells que tinguin una qualificació energètica inferior a la lletra C, siguin majors de 5.000 m2, siguin anteriors al 2006, la seva titularitat sigui de la Generalitat a llarg termini i la seva ocupació sigui intensiva. Els projectes de renovació, prioritàriament, es faran amb la fórmula dels serveis energètics, en la qual una empresa privada assumeix la inversió i el manteniment del projecte a llarg termini –garantint uns determinats nivells de reducció en el consum d’energia- i la retribució va a càrrec dels estalvis generats per la rehabilitació. 

Aquesta línia de treball també preveu la realització d’auditories energètiques a tots els edificis públics, el compliment de criteris de disseny per a l’obra nova o grans rehabilitacions perquè siguin de consum gairebé nul i l’extensió de serveis de gestió energètica a tots els edificis i equipaments.  

La introducció d’energies renovables és un altre dels eixos del Pla. Una primera mesura prevista en aquest àmbit és l’elaboració d’un informe per analitzar l’aprofitament d’energies renovables en el parc d’edificis i equipaments públics i el seu potencial en aquest àmbit. El Pla també inclou la instal·lació de 20 MW d’energia solar fotovoltaica en règim d’autoconsum als edificis públics. Aquesta mesura, alineada amb l’estratègia SOLARCAT aprovada el passat 2017, tindrà les funcions tant de reduir el consum i la despesa energètica com de demostrar la viabilitat d’aquesta tecnologia i exercir de tractor del sector a Catalunya. 

Una altre eix d’actuació seran les mesures relacionades amb la mobilitat. El Pla proposa assolir la instal·lació de 200 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en els aparcaments del seus immobles, tant per als treballadors com per a la flota de vehicles públics. En aquest sentit, també es promourà la compra agregada de vehicles, l’adquisició, rènting o lloguer de vehicles elèctrics, per tal de contribuir a complir la Llei del Canvi Climàtic, que preveu que l’any 2025 un 30% de la renovació de la flota de vehicles de la Generalitat de Catalunya es realitzi amb vehicles elèctrics. 

Finalment, el Pla contempla l’adopció de programes i mesures de formació adreçades tant als professionals de la gestió energètica de la Generalitat com al conjunt dels treballadors, així com la consideració de les mesures necessàries tant per enllaçar amb la resta d’actuacions del Govern en matèria de medi ambient com per involucrar-hi les administracions locals. 

En conjunt, l’aplicació de totes aquestes mesures requerirà una inversió aproximada de 47,5 milions d’euros, prioritàriament en el format de serveis energètics. Cada departament de la Generalitat serà responsable del compliment del Pla en els edificis que li corresponen; en aquest sentit, el Govern també ha aprovat la creació d’una Comissió Interdepartamental, que serà coordinada per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i la Direcció General de Patrimoni, per tutelar-ne l’execució. 

El Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat 2018-2022 s’insereix en el procés de transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic que està vivint Catalunya, i s’alineen amb la política energètica de la Unió Europea. De fet, la Generalitat, a través de l’Institut Català d’Energia, ha participat activament des de l’any 2011 -primer a través del projecte EESI 2020 i actualment a través del projecte GuarantEE- en la definició del model europeu d’estalvi i eficiència energètica, que es basa en els estalvis garantits.

Fins al moment, el Govern ha elaborat la Llei de Canvi Climàtic i el document del Pacte Nacional per a la Transició Energètica amb l’objectiu d’assentar les bases d’aquest nou model energètic i facilitar el procés de transició, i ha posat en marxa mesures com el desplegament de la xarxa pública de punts de recàrrega ràpida o els ajuts a la instal·lació de bateries associades a equips d’autoconsum, entre d’altres.   

Un estalvi de 13,9 milions d’euros i de 18.600 tones de CO2 emeses anuals 

Amb aquesta iniciativa, el Govern dóna continuïtat als programes d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments públics que aplica des de l’any 2007, amb la voluntat de millorar la seva gestió, de reduir les seves emissions i de servir tant d’exemple com de tractor per al conjunt de la societat. Des d’aleshores, s’ha aconseguit reduir anualment en 13,9 milions d’euros la factura energètica de la Generalitat i s’ha disminuït en 18.600 tones les emissions de CO2

La implementació d’aquests plans ha permès avançar en aspectes com l’optimització de la gestió energètica de la Generalitat (amb mesures com el desenvolupament del Sistema Integral de Monitorització Energètica per controlar els contractes i la despesa o la consolidació de la compra agregada d’electricitat i de gas natural per a bona part dels punts de consum del departaments de la Generalitat), l’establiment de l’obligatorietat d’incloure la gestió energètica en la licitació de contractes de manteniment o la definició d’un contracte model de serveis energètics amb estalvis garantits, que facilita la col·laboració entre sector públic i empreses. També s’han efectuat projectes d’implantació d’energies renovables en edificis públics. 

Igualment, ja s’estan executant contractes de serveis energètics en la modalitat d’estalvis garantits (com en el cas del CAR de Sant Cugat, l’Institut Català d’Oncologia, el Laboratori Agroalimentari de Cabrils o el Museu Nacional d’Art de Catalunya), i s’està treballant en les licitacions dels serveis energètics d’altres edificis. Tanmateix, l’execució de projectes d’inversió s’ha vist afectada per les limitacions pressupostàries que ha patit la Generalitat de Catalunya des de l’inici de la crisi econòmica i financera, i també per les dificultats jurídiques i normatives de desplegar la contractació de serveis energètics.