• Imprimeix

Carbó

Històricament, va ser el carbó la font d’energia que va impulsar a nivell mundial la primera fase de la industrialització, però amb el canvi de segle de mica en mica el petroli va anar substituint el carbó als Estats Units i posteriorment als països europeus més industrialitzats.

Les principals raons d’aquest canvi són l’encariment dels preus del carbó, influït notablement per la mà d’obra necessària per a la seva explotació i el constant augment dels salaris dels miners, l’aparició d’una àmplia gamma de consum de derivats del petroli a causa de la creixent motorització i la facilitat de manipulació d’aquests productes davant els problemas relacionats amb la neteja i incomoditat de l’ús dels carbons.

A més, el contingut energètic dels combustibles derivats del petroli és més gran que el del carbó. No obstant això, a llarg termini i comparat amb el petroli i el gas natural, el carbó ha millorat la seva posició com a font d’energia fòssil més disponible en tot el món, ja que hi ha reserves suficients per a més de 200 anys encara que la producció augmenti.

Les utilitzacions més habituals del carbó són la producció d’electricitat, la siderúrgia i la calefacció en els sectors residencial, de comerç i serveis. En la història més recent, el consum mundial de carbó va augmentar en el període 1973-1985, coincidint amb el període de crisis petrolieres. El problema més difícil de resoldre amb el carbó és l’alta taxa de generació de CO2 per unitat d’energia, encara que hi ha tecnologies modernes de combustió de carbó que permeten millorar no sols les emissions de CO2, sinó també les d’altres components dels fums, com són els sulfurs, els òxids de nitrogen i les cendres, mitjançant processos combinats i tractaments previs a l’alliberament dels fums que estan millorant contínuament.

Data d'actualització:  27.02.2013