• Imprimeix

Transport i distribució

Com que l’energia elèctrica no pot ser emmagatzemada en grans quantitats - sí en petites quantitats mitjançant les piles, les bateries i els acumuladors -, ha de ser produïda constantment perquè puguin ser ateses totes les demandes.

Al marge de quina sigui la manera com hagi estat obtinguda, l’electricitat és abocada a una extensa i complexa xarxa de fils elèctrics per tal de distribuir-la entre tots els consumidors que n’han de fer ús.

Aquestes línies uneixen permanentment els centres de producció i els punts de consum. En aquells casos en els quals l’habitatge o la indústria es troba molt allunyada de la xarxa principal, és més pràctic produir l’electricitat a través d’altres mètodes que no necessiten una connexió permanent, com amb plaques solars fotovoltaiques o amb combustibles i gasos d’origen fòssil.

Ara bé, no tota la xarxa elèctrica té les mateixes característiques -secció del fil, suport de l’estesa, etc.-, sinó que canvien a mesura que el voltatge minva en apropar-se al seu lloc de destinació. La tensió, quan surt de la central de producció, és molt elevada i ha d’anar reduint-se progressivament mitjançant estacions transformades fins assolir el voltatge amb què funcionen els aparells electrodomèstics o els diferents tipus de màquines industrials.
 

Els tipus de xarxes

La xarxa de transport es diferencia en tres tipus segons la tensió que suporta l’estesa elèctrica:

  • Línies d’alta tensió (AT): són aquelles que transporten l’energia elèctrica a una tensió elèctrica molt elevada - des de 400.000 fins a 30.000- a fi de reduir les inevitables pèrdues d’energia associades al transport d’electricitat a llargues distàncies.
  • Línies de mitja tensió (MT): línies que porten el corrent elèctric a una tensió d’entre els 30.000 i els 1.000 volts.
  • Línies de baixa tensió (BT): porten l’energia fins al punt de destinació per tal que pugui ser utilitzada pel consumidor. La tensió és inferior als 1.000 volts, ja que els equips domèstics i alguns d’industrials funcionen amb un voltatge d’uns 380 o 220 V.


El transport i la distribució d’energia elèctrica, així com el seu règim econòmic, són dues activitats regulades pel Govern de l’estat. Les línies en alta tensió són administrades per la societat Red Eléctrica Española (REE), que exerceix com a operador del sistema i gestor de la xarxa de transport. Les línies en mitja i baixa tensió, en canvi, són propietat de cada companyia elèctrica distribuïdora, les quals tenen com a activitat principal construir les instal·lacions de distribució destinades a facilitar l’energia en els punts de consum, garantir el seu manteniment i gestionar-ne el funcionament. Per assegurar el principi del lliure mercat, la llei garanteix que tots els comercialitzadors i els consumidors qualificats tindran dret a accedir a totes aquestes xarxes de distribució.
Les xarxes de distribució han estat dissenyades perquè, quan hi hagi una interrupció sobtada del subministrament d’energia en un punt qualsevol de la xarxa, sigui possible rebre energia procedent d’un altre centre de producció. Com que la demanda elèctrica, a més, no és sempre homogènia –ja que en determinats moments es concentra una demanda superior al normal-, aquests centres estan preparats per donar resposta a increments excepcionals dels nivells de consum.