• Imprimeix

Biocarburants

S´anomenen biocarburants tots aquells combustibles líquids destil·lats a partir de productes agrícoles.

Es poden distingir dues classes de biocarburants:

  • Bioetanol: alcohols i els seus derivats,
  • Biodièsel: olis obtinguts a partir dels cultius de llavors oleaginoses, com ara la colza, la soja i el gira-sol.

El bioetanol és un carburant ecològic produït a partir de la fermentació i posterior destil·lació i tractament de productes vegetals. S´obté per un procés de fermentació de primeres matèries riques en sucre. Les tres principals fonts són:

  • Plantes amb midó: grans (blat de moro) i tubèrcles (casava o mandioca).
  • Plantes amb sucre: remolatxa o canya. Melasses o xarops.
  • Plantes amb cel·lulosa.

 

Es poden diferenciar dos usos del bioetanol:

  • l´alcohol etílic (etanol) que s´utilitza directament com a combustible per l’automoció i està molt extès en algunes de les grans metròpolis sud-americanes,
  • i creant el seu derivat químic, l´èter terciari butílic etílic (ETBE), que s’utilitza com a additiu per substituir la fracció d’èter metílic (MTBE).

 

El MTBE és un additiu d’origen mineral que es ve introduint a les benzines des dels anys noranta amb la finalitat d’augmentar l’octanatge degut a la seva major aportació d’oxigen, millorant així la seva combustió. D’aquesta manera es disminueix el consum i milloren les emissions contaminants d’hidrocarburs incremats. L´èter derivat del I´etanol (ETBE) s´obté per reacció de I´isobutè amb etanol.

De les propietats de I´etanol i I´ETBE, cal destacar-ne el menor poder calorífic en relació amb la gasolina, la qual cosa normalment es tradueix en pèrdua de potència, però que es veu compensada per un augment del rendiment del motor, atès que la presència d´oxigen en els compostos millora la qualitat de la combustió.

Quan els olis vegetals es sotmeten a un procés químic per esterificació metílica, s´obtenen uns èsters metílics coneguts amb el nom de biodièsel amb propietats i característiques molt semblants al gas-oil mineral.
Aquest producte també es pot utilitzar com a additiu pels gasoils fòssils per millorar les emissions durant la seva combustió i augmentar-ne la seva lubricitat. Amb tot, el biodièsel té la seva aplicació més àmplia com a combustible substitutiu del gas-oil d’origen mineral.

L´obtenció de I´èster metílic es fa a través d´un procés d´esterificació que transforma l´oli depurat. De la reacció que es genera entre l’oli i metanol, s´obté l’èster metílic i glicerina com a derivat. A més, es genera una petita quantitat d’un producte sòlid derivat dels additius de la reacció, format bàsicament de sals potàssiques que s’utilitza generalment com a enriquidor de fertilitzants.

Com a resultat del procés d´esterificació de l´oli vegetal, s´obté un èster pur amb propietats com a combustible molt semblants a les del gas-oil, que és l´equivalent fòssil dels olis vegetals.

L’èster metílic presenta certs avantatges d´utilització en relació amb l´oli de colza, principalment en aspectes com la viscositat i l´autoinflamabilitat (nombre de cetà). En efecte, d´una banda, el nombre de cetà de I´oli resulta excessivament baix per a les necessitats d´un motor d´alt rendiment, el qual requereix combustibles amb bones propietats d´ignició. D´una altra, l’elevada viscositat de l´oli fa difícil la seva utilització en motors diesel. Finalment, cal destacar el bon comportament de l´éster metílic pel que fa a la seguretat, atès que el seu punt d´inflamació és molt més alt que el del gas-oil. A més a més, és biodegradable i no produeix barreges inflamables amb l´aire, com és el cas d´altres carburants com ara el metà o el gas natural.

A Catalunya els biocombustibles amb més possibilitats de desenvolupament són els èsters metílics (EM) obtinguts a partir d´olis vegetals verges i/o reciclats. Aquest és el cas del biodièsel, que també es pot generar a partir de greixos animals.