• Imprimeix

Certificació d'eficiència energètica d'edificis

L’edifici ha jugat i jugarà un paper cada vegada més important en el nou model energètic basat en el canvi del ciutadà passant d’element passiu consumidor a agent actiu productor i consumidor d’energia. Serà a l’edifici on s’integrarà la producció d’energia distribuïda amb energies renovables, on es podrà fer efectiu l’autoconsum i on elements com el vehicle elèctric, amb la seva capacitat de càrrega, aportaran la flexibilitat per a intercanviar energia en funció de cada moment.


Però també l’edificació és el sector amb més potencial de millora energètica. El fet de que a Catalunya el 60% del nostre parc d’habitatges sigui anterior al 1980 i, per tant, anterior a l’inici del marc normatiu obligatori de l’aïllament tèrmic o que únicament un 5% dels nostres edificis i habitatges certificats energèticament pertanyin a les tres millors categories, ho demostra.


És en aquest sentit que la Generalitat de Catalunya desenvolupa l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis, per a potenciar la millora energètica del parc d’edificis de català.


També a la Unió Europea, l'eficiència energètica als edificis és una prioritat dins les polítiques energètiques de la UE, que ha impulsat un paquet de mesures legislatives per aconseguir els objectius sobre energia i canvi climàtic assumits per al 2020, 2030 i 2050. Així, són les Directives Europees d'Eficiència Energètica (2012/27/EU) i d'Eficiència Energètica en Edificis (2010/31/EU) les que estableixen que tots els edificis (existents o d’obra nova) objecte de transaccions immobiliàries han d’obtenir un certificat d'eficiència energètica, i que tots els estats membres han adoptar polítiques i plans per aconseguir que els edificis de nova construcció siguin de consum d'energia gairebé zero al final del 2020.


Seguint aquestes Directives, a Catalunya des de l'1 de juny de 2013 és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis i habitatges ja existents que es lloguin o es venguin, i per als edificis o parts d'edificis que una autoritat pública ocupi més de 250 m2 i siguin freqüentats habitualment pel públic. Al 2007 ja s’havia transposat la Directiva 2002/91/CE, amb el Reial Decret 47/2007, pel qual es va aprovar el procediment per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció.