• Imprimeix

Conceptes clau de la rehabilitació energètica

A continuació es poden trobar els conceptes més rellevants en relació a la rehabilitació energètica dels edificis.

Calor necessària per incrementar un grau la temperatura d’una unitat de massa d’un material determinat.

Quantitat d’energia calorífica necessària per elevar la temperatura d’un gram d’aigua pura en 1°C (des de 14,5 °C a 15,5 °C), a una pressió normal d’una atmosfera. Una caloria equival a 4,1868 Joules, mentre que una kilocaloria és 4,1868 kilojoules.

El clima és l’estat de condicions de l’atmosfera que influeixen al planeta. Es vincula amb la temperatura, les precipitacions, la humitat, el vent...

Capacitat d’un material de permetre el pas de la calor en el seu interior.

Energia que requereixen els sistemes (instal·lacions) de l’edifici per satisfer la demanda energètica. Tenint en compte la relació entre demanda i consum entra en especial consideració la tipologia i el rendiment d’aquests sistemes.

Quantitat d’energia necessària per a satisfer els requeriments de confort ambiental i ús. Per calcular-la es tindrà en compte  les consideracions d’implantació, ús, morfologia i sistema constructiu de l’edifici.

Capacitat per realitzar un treball, expressant-se com la potència multiplicada per unitat de temps. És necessari indicar que el temps d’ús és fonamental a l’hora de quantificar-la i haurem de tenir en compte el balanç anual per a poder valorar-la. La unitat més utilitzada és el kWh segons el sistema internacional, no obstant també s’utilitza el MJ.  Per tal de poder valorar i equiparar millor l’edifici amb la resta és aconsellable  relacionar-la amb la superfície interior útil, establint el rati kWh/m2.

Energia que s’utilitza en el punt de consum. Equival al consum energètic.

Energia continguda a les fonts energètiques tenint en compte el procés de transformació, emmagatzematge i pèrdues degudes al transport des del punt de producció al punt de consum.

Quantitat de CO2 emès durant el procés de generació, transformació, transport i consum d’energia. Dependran tant del consum energètic com de la font energètica utilitzada (renovable o no renovable).

Edificis que generen el mateix que consumeixen en l’àmbit energètic.

L’eficiència energètica té com a objectiu produir el màxim  amb el mínim d’energia possible, sense disminuir el confort ni la qualitat de vida, protegint el medi ambient i fomentant la sostenibilitat.

És l’energia total consumida per a la construcció i el manteniment de l’edifici.

És la capacitat d’un element o d’un conjunt d’elements de no deixar passar l’aigua o l’aire a través seu.

Es tracta de la combinació de dos processos separats pels quals l’aigua es perd a través de la superfície del terra  per evaporació, i per altra banda mitjançant la transpiració del cultiu.

Relació entre la superfície de l’envolupant d’un edifici i el volum de l’edifici.

El factor solar és la relació entre la radiació solar que travessa una superfície transparent i la que incideix sobre aquella mateixa superfície.

Són aquelles fonts que es troben limitades al planeta i que la seva velocitat de consum és més gran que la seva regeneració (combustibles fòssils, energia nuclear...).

Són aquelles fonts d’energia que provenen de recursos naturals inesgotables segons el consum actual encara que s’utilitzin de forma constant, com per exemple, l’energia eòlica, l’energia hidràulica o l’energia solar.

Capacitat d’un material d’acumular o cedir calor. Depèn de la seva massa, densitat i calor específic. Aquesta inèrcia pot estar continguda en la pròpia envolupant o bé ser pròpia de tot l’edifici.

Quantitat de treball realitzat per una força constant d’un Newton per a desplaçar una massa d’un Kilogram, un metre de longitud en la mateixa direcció de la força.

Conjunt de condicions climàtiques d’un espai homogeni, reduït i aïllat del medi que l’envolta.

Quantitat de treball efectuat per una unitat de temps. (W). En un edifici la potència de les instal·lacions ha de permetre satisfer la demanda tèrmica i de força en totes les situacions per tal de mantenir el seu confort i ús. Per tant, els edificis han d’estar preparats per a cobrir la demanda de potència en les situacions més demandants.

Són aquelles zones de l’envolupant de l’edifici en les que s’evidencia una variació de la uniformitat de la construcció, ja sigui per un canvi del gruix del tancament, dels materials emparats, per penetració d’elements constructius amb diferent conductivitat, alguns canvis de direcció de l’envolupant, etc., cosa que comporta necessàriament una minoració de la resistència tèrmica respecte a la resta de tancaments. Es poden produir ponts tèrmics en la trobada dels forjats amb la façana, de la façana amb la coberta, de pilars amb façana, contorn dels buits, etc.

És el volum d’espais buits que té un material, i s’expressa en percentatge (%).

És l’energia electromagnètica radiada pel sol.

Són raigs amb una longitud d’ona que va de 400 nm a 15 nm. Hi ha tres categories de raigs ultra violeta: UV-C, UV-B I UV-A (de més perjudicial per a la salut a menys).

Els recursos energètics són aquells mitjans que trobem a la natura a partir dels quals, a través d’un procés industrial, s’obté energia (carbó, biomassa, petroli, gas natural, etc.).

Els recursos materials són aquells mitjans físics que s’utilitzen per assolir un objectiu.

Resistència tèrmica per unitat d’àrea de contacte entre un sòlid i un fluid (a causa de la transmissió, convecció i radiació), per a una diferència de temperatura d’1 °C.

És la capacitat d’un material d’oposar-se al pas de la calor.

És el flux de calor, en règim estacionari, dividit per l’àrea i per la diferència de temperatures dels mitjans situats a cada costat de l’element que es considera.

És la quantitat de llum natural que passa a través del vidre.

Producte de la força exercida sobre un cos pel seu desplaçament. La seva unitat en sistema internacional són els Joules (J)

Vidre doble al qual se li ha aplicat una capa de material metàl·lic que permet que bona part de la radiació solar d'ona curta travessi el material i reflecteixi la major part de la radiació de calor d’ona llarga. 

És la unitat de potència del sistema internacional d’unitats. És l’equivalent a un Joule per segon (1 J/s).

Energia necessària per a mantenir una potència constant d’un Watt durant una hora, i equival a 3600 Joules.

Sistema de xarxes d’abast local amb producció centralitzada de calor i/o fred, que subministra aquesta energia als usuaris que hi estan connectats.