• Imprimeix

Rehabilitació

Les rehabilitacions que són necessàries per millorar la seguretat i la salubritat de l’edifici són oportunitats per a una intervenció global, i afegir rehabilitacions amb criteris energètics. Per exemple, quan cal renovar una façana per motius estructurals, i per tant, cal instal·lar una bastida, incorporar també aïllament tèrmic a l’edifici, només representarà un petit sobrecost respecte del total del cost previst inicialment.

La rehabilitació energètica dels edificis és responsabilitat de tots els agents de la societat: de l’àmbit professional (tècnics, promotors, constructors,...) però també dels propietaris dels edificis que poden contemplar aquestes millores en els seus projectes de rehabilitació.

Energètics, i ambientals

  • Rehabilitar energèticament implica reduir la demanda energètica i aprofitar energies renovables autòctones. Catalunya i Espanya tenen una gran dependència energètica. Cada vegada és major la falta de recursos energètics fòssils disponibles, i la seva extracció és més costosa. 
  • El consum d’energia primària dels edificis a Europa representa un 40% del total. La rehabilitació energètica dels edificis contribueix notablement a la reducció de les emissions d’efecte hivernacle.
  • La rehabilitació energètica permet que mantenint el mateix confort, l’energia necessària per obtenir-lo sigui menor.

Socials

  • Comporta una millora del confort tèrmic i acústic dels usuaris de l’edifici i augmenta la qualitat de vida dels seus ocupants.
  • Alguns problemes de salubritat, per l’aparició de condensacions, i posteriorment de fongs, a l’interior dels espais se solucionen amb mesures de rehabilitació energètica, com la incorporació d’ aïllament tèrmic, fet que contribueix a la millora de la salut dels usuaris de l’edifici.

Econòmics

  • Estalvi econòmic en la despesa energètica. El cost d’algunes de les millores es pot recuperar gràcies a aquests estalvis.
  • La renovació dels immobles representa acostar-los a les prestacions dels edificis nous, i per tant, implica una revalorització dels mateixos al mercat immobiliari. Per exemple, segons un estudi dut a terme per SBI 2013:06 (Danish Research Institute), un habitatge rehabilitat que millora d’una qualificació energètica G fins a una A o B, veu augmentat el seu preu en uns 451 €/m2.
  • Les intervencions en el parc d’edificis existent suposen una generació de llocs de treball en el sector de la construcció.

 

 

A Catalunya també és d’aplicació el DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici.

La Inspecció Tècnica dels Edificis d’habitatges (ITE) consisteix en una inspecció visual de l’edifici feta per un tècnic competent que té per objecte de determinar-ne l’estat en el moment de la inspecció i orientar la propietat en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment.  

Aquests informes representen una gran oportunitat per a què els usuaris siguin conscients de l’estat dels seus edificis, i de com  poden millorar la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la funcionalitat i les condicions d’accessibilitat de l’edifici de forma planificada.

En les rehabilitacions energètiques dels edificis, especialment en les actuacions que inclouen mesures de millora de l’envolupant (façanes, cobertes i terra en contacte amb l’aire o el terreny), els costos d’inversió són elevats, i per tant, s’han de realitzar estudis de viabilitat econòmica. Aquests estudis han de tenir en compte, entre altres, els següents factors:

  • Estalvi d’energia: Percentatge d'energia estalviada assolit un cop aplicades les mesures.
  • Estalvi econòmic: Estalvi econòmic aconseguit gràcies a la disminució del consum d'energia.
  • Inversió: Cost (€) total de la inversió de la mesura.
  • Sobrecost: Cost (€) de la inversió de millora relacionada només amb l'eficiència energètica (per exemple, cost de l'aïllament, però sense incloure cost d'una bastida, reparació d'esquerdes,...)
  • Manteniment: Cost de manteniment anual de la mesura aplicada (€/any). El cost de manteniment inclou els costos de manteniment totals de l'edifici no només els de la nova mesura aplicada. En el cas d'aplicar només mesures passives, el manteniment té un cost sempre igual, ja que és el de les instal·lacions existents de l'edifici.
  • Període de retorn de la inversió: Temps de recuperació de la inversió econòmica total en la mesura de millora.
  • Període de retorn de sobrecost de la inversió: Temps de recuperació econòmica de la inversió del sobrecost, és a dir, només de les mesures de millora de l'eficiència energètica.
  • Vida útil dels equips: temps aproximat en què els equips mantenen correctament les seves propietats i característiques. Per exemple, en els estudis de viabilitat econòmica es considera que la vida útil d’una caldera és d’uns 15 anys. Passat aquest temps aproximadament, caldrà realitzar-ne la substitució.

La rehabilitació energètica als edificis és també un dels objectius de la Unió Europea. En aquest sentit, la Directiva europea 2010/31/EU indica, en el seu article 9, que “els Estats membres formularan polítiques i adoptaran mesures tals com l'establiment d'objectius, per estimular la transformació d'edificis que es reformen en edificis de consum d'energia gairebé nul.”

Un edifici de consum gairebé nul és un edifici que ha reduït les seves necessitats energètiques al mínim sense disminuir el confort i que a més genera l’energia que necessita mitjançant fonts renovables. Tot i que no estableix un calendari d’aplicació, cal tenir en compte a l’hora de realitzar rehabilitacions integrals aquest ambiciós objectiu.

 

Data d'actualització:  18.05.2017