• Imprimeix

La climatització

Per climatització entenem el control i gestió de la temperatura de la nostra llar, tant si es tracta d’escalfar-la quan fa fred com refredar-la quan fa calor.
Tenint en compte els següents consells i informacions podrem optimitzar el consum energètic destinat a la climatització de la nostra llar.

  • Un aïllament tèrmic adequat de l’habitatge permetrà reduir les fuites de calor a l’hivern i la demanda de refrigeració a l’estiu. Així un habitatge amb els sostres i parets ben aïllats i amb finestres que tanquin adequadament pot reduir els costos de climatització considerablement.
  • Una orientació òptima de l’edifici, respectant l’orientació sud per a la façana principal i evitant els finestrals i parets mitgeres mal aïllades cap a l’oest, contribueix a reduir les despeses energètiques significativament.
  • Els colors clars en sostres i parets exteriors reflexen el sol, eviten l'escalfament dels espais interiors i milloren la il·luminació dels espais.
  • Deixar entrar la màxima radiació solar a l’hivern permet estalviar calefacció, en canvi a l’estiu si s’impedeix el pas del sol es podrà estalviar molta refrigeració. Els tendals, les persianes i cortines permeten conservar la calor durant les nits d’hivern i eviten l’entrada de calor a l’estiu.
  • Utilitzar doble vidre i passa/pas (burlet) en el tancament de portes de finestres permet estalviar en el consum energètic de calefacció i refrigeració i redueix a més la contaminació acústica (soroll).
  • Un ventilador, preferentment de sostre, pot ser suficient per mantenir un comfort adequat.
  • Per ventilar les habitacions és suficient amb obrir una finestra durant 10 minuts. Quan ho fem cal que tanquem la calefacció o l’aire condicionat.
  • Es recomanable instal·lar termòstats o rellotges programables per poder regular la temperatura de les diferents estances de la llar, en funció del règim d'ocupació que tinguin.
  • A l’hora d’instal·lar un equip per produir fred i/o calor a la nostra llar, és recomanable tenir en compte l’ús que se'n farà i les dimensions i característiques dels espais a escalfar o refredar. I sobretot adquirir un aparell de classe energètica molt eficient.
  • S’ha de realitzar un adequat manteniment i revisió dels equips de climatització, d’aquesta manera s’allargarà la vida dels equips i es millorarà la seguretat de les instal·lacions.

 

  • A l'hivern, una temperatura de 19-21ºC és suficient per gaudir d'un confort adient. Reduir la temperatura un grau suposa un estalvi d'energia del 8%.
  • A l’hivern normalment es pot apagar la calefacció de nit, ja que la calor acumulada durant el dia pot ser més que suficient.
  • Si hem d'abandonar la llar només poques hores, és convenient regular el termòstat de la calefacció a 15ºC (o la posició econòmica d’alguns aparells). Si per el contrari s’estarà fora moltes hores és convenient apagar totalment la calefacció.
  • L’aire, en el circuit de calefacció, dificulta la transmissió de calor. Per això és convenient purgar els radiadors una vegada l’any, quan s'inicia l'ús de la calefacció.
  • La ubicació òptima dels radiadors és sota les finestres per afavorir la correcta difusió de l’aire calent per l’habitació.
  • És convenient no tapar els radiadors amb mobles per obtenir la màxima radiació de calor.
  • Si tenim habitacions buides a la llar o que gairebé no s’utilitzen és convenient baixar la temperatura en el termòstat d’aquestes o tancar la vàlvula dels seus radiadors.
  • Si tenim un sistema de calefacció a gas cal que la caldera estigui equipada amb encesa electrònica i elements de regulació, com ara un termòstat programable.
  • Podem tenir calefacció i aire condicionat amb un sol aparell, instal·lant una bomba de calor reversible.

 

  • A l'estiu, una temepratura de 26ºC és suficient i amb ella no es consumeix energia en excés.
  • Els aparells de refrigeració s’han d’instal·lar en llocs on incideixi poc el sol directe i que tinguin una bona circulació d’aire.
  • Quan s’engegui l’aparell d’aire condicionat no s´ha d’ajustar el termòstat a una temperatura més baixa del normal, ja que no es refredarà abans la llar i malbaratarem energia.
  • Quan sortim de casa, és convenient apagar els aparells d’aire condicionat.

L'1 de gener de 2013 entra en vigor el nou Reglament 626/2011 de la Comissió Europea relatiu als aparells d'aire condicionat. Aquest reglament regula l'etiquetatge energètic d'aquests aparells de petita potència (en un àmbit domèstic) i incorpora força novetats respecte al vigent fins aleshores.

La nova reglamentació ve donada per dos motius. D'una banda, degut a que la tecnologia ha permès un nivell d'eficiència que ha superat amb escreix les previsions que s'havien fet en dissenyar l'etiquetatge. De l'altra, perquè s'ha considerat que calia fer un càlcul de l'eficiència energètica més proper a l'ús real dels aparells.

Així, la classificació «A», de màxima eficiència, havia estat superada pels avenços tecnològics. Gràcies a les noves etiquetes, a partir de l'aplicació del nou Reglament, es podrà parlar d'aparells amb una etiqueta energètica «A», «A+», «A++» i «A+++», essent aquesta última la més eficient de totes. Abans, aparells amb un rendiment molt millor que alguns amb una etiqueta «A» no podien destacar-se sobre els altres. A partir del nou reglament, ja poden obtenir una millor qualificació energètica.

Igualment, en el càlcul de la categoria energètica de l'aparell d'aire condicionat no s'havia considerat que aquests aparells no treballen sempre a màxima potència, i que el règim de funcionament no és sempre el mateix al llarg de l'any. El nou sistema de càlcul, doncs, considera el que s'anomena un règim estacional de funcionament.

Per posar un exemple, un aparell d'aire condicionat treballarà poques hores al dia a baixa potència fent fred al principi i al final de l'estiu; però durant la canícula treballarà moltes més hores i sovint a la màxima potència. Per saber si un aparell és eficient, haurem d'estimar el seu consum tant en un moment com en un altre, tant si treballa a mig règim com a plena potència, i avaluar el seu impacte sobre el consum anual. Això és el que fa el nou mètode de càlcul aprovat per la Comissió Europea en el Reglament 626/2011.

Una altra novetat important fa referència a què els aparells que proporcionen calor i fred (bombes de calor) tindran una doble etiqueta energètica. Això s'explica degut a que Europa es divideix en tres zones climàtiques: una de clima mediterrani, una de clima oceànic i una de clima continental. Per avaluar l'eficiència energètica en la producció de fred hi haurà una única categoria energètica, igual per a totes tres zones. En canvi, per avaluar la seva eficiència en la generació de calor, l'eficiència energètica pot variar d'una zona a una altra.

Si comparem una bomba de calor que proporciona fred a una llar de Barcelona i una altra que en proporciona a Berlin en ple estiu, comprovarem que el seu rendiment serà gairebé idèntic. Totes dues tindran la mateixa etiqueta energètica en generació de fred. Si les comparem en ple hivern, quan necessitem que la bomba de calor proporcioni calefacció, comprovarem que la bomba instal·lada a Barcelona serà força més eficient que la bomba instal·lada a Berlin, encara que sigui idèntica. El motiu és la diferència de clima, molt més fred a Alemanya. Per aquesta raó, l'etiqueta energètica és única en la generació de fred i dependrà de la zona climàtica en la generació de calor.