La transició energètica ha de ser una política d’Estat.

Amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic cap el que volem anar, apostant per les noves tecnologies que permetran un canvi de model energètic o construint barreres, regulacions i mecanismes de fiscalitat que perpetuïn el model actual, centralitzat i fonamentat en les tecnologies fòssils i nuclears i amb altes externalitats socials, sobre la salut i el medi ambient.

El Govern ha aprovat les bases per a constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica que dissenyen el camí d’aposta per les noves tecnologies, donant senyals a favor de la digitalització de la xarxa de distribució com a element clau i indispensable per a fer possible la transició; el recolzament a l’autoconsum i la generació distribuïda; l’aposta decidida per la mobilitat elèctrica i la seva infraestructura de recàrrega i l’emmagatzematge d’electricitat alhora que  prioritza la renovació energètica del parc d’edificis més vulnerable i les mesures d’eficiència energètica que cal emprendre al sector industrial.

Les polítiques que prioritzen les bases de la transició energètica  treuen rellevància a la generació, avui fonamentalment en mans de grans empreses, i dóna força a la demanda obrint la possibilitat a l’entrada de molts més agents dins del model energètic, entre els que destaquen els ciutadans.

La vertiginosa evolució de la tecnologia que s’apropa requerirà de molt diàleg amb tots els agents i no només amb les grans empreses energètiques.

Tanmateix, la transició cap al model renovable i distribuït, parteix de forma indispensable d’una coresponsabilitat de tots els ciutadans i municipis  pel que fa a generar sòl apte per a que s’hi puguin desenvolupar les energies renovables, intensives en l’ús de territori. Caldrà pensar en incloure en el planejament urbanístic la qualificació de sòl per a instal·lacions renovables i per a la instal·lació de bateries que permetin desenvolupar l’emmagatzematge elèctric alhora que les ordenances municipals hauran d’afavorir que edificis i aparcaments, existents i nous, instal·lin sostres i pèrgoles solars així com punts de recàrrega per a vehicles elèctrics alhora que es reservi espai per a sistemes de bateries que garanteixin nous models de gestió de la demanda.

Si s’assoleix aquest objectiu, Catalunya estarà en bona disposició de programar el tancament de les centrals nuclears quan aquestes arribin a la fi del cicle de vida administrativa, atès que l’elevada potència ja  instal·lada en cicles combinats permetrà donar la gestionabilitat necessària a les noves fonts renovables que s’instal·lin de forma transitòria a l’avanç tecnològic de l’emmagatzematge elèctric. Tanmateix, caldrà ser molt conscients que la forta dependència de la societat de l’ electricitat, que trobem arreu i com a imprescindible: ús d’ascensors, arrencada de calefacció i aigua calenta, ordinadors, processos industrials, la seguretat... no ens pot fer perdre mai l’objectiu de garantir el subministrament de qualitat i de forma molt fiable.

El Pacte Nacional per la transició energètica és una magnifica oportunitat per a encarar i afrontar aquests reptes energètics, socials i territorials i acordar-ne solucions pactades entre les administracions públiques, la societat civil i els partits polítics.

 

La transició energètica s’està plantejant a nivell mundial

Posar en relleu els compromisos adquirits a París sol ser l’argument principal per donar el tret de sortida a la transició energètica cap a la descarbonització de l’economia. Tanmateix, és menys conegut el paper que pot tenir per al canvi de model l’evolució vertiginosa de noves tecnologies que transformen radicalment el model energètic tal i com el coneixem des de principis del segle XX.

La baixada de preu de la tecnologia eòlica i, molt especialment la solar fotovoltaica, combinada amb l'electrificació creixent de tota l’economia està interpel·lant a bona part dels Estats els ciutadans dels quals veuen l’oportunitat de poder participar activament en el model energètic atrets per tecnologia que ho permet i és cada cop econòmicament més competitiva. Estem a les portes de la veritable democratització de l’energia.

El camí pel que aposta el Govern per tirar endavant la transició energètica és el que ens permetrà assolir la sobirania energètica de la que avui, malauradament, en som molt lluny. Només el 8% de l’energia consumida a Catalunya és de fonts renovables i autòctones i a més, ho volem fer amb un model que prioritza la generació distribuïda.

 

Oportunitats per crear riquesa i ocupació

Passar de la geopolítica de l’energia (energia Km 1.000 – Km 10.000) a l’energia Km zero i Km 100 és una oportunitat de creació de negocis i de llocs de treball que avui costa d’imaginar i que no es podran deslocalitzar.

  • Instal·lar plaques solars fotovoltaiques a tots els edificis i aparcaments. Més de 3 M d’edificis.
  • Construir tota la xarxa de recàrrega de vehicles i la seva capil·laritat: 7 milions de punts de recàrrega vinculada, 1.000 punts de càrrega accelerada, 100 punts de càrrega ràpida, superràpida, sense connexió a xarxa ...Hi ha molt camp per endavant.
  • Digitalitzar la xarxa de distribució elèctrica (és la més capil·lar).
  • Instal·lar sistemes de bateries en tots els edificis, barris, etc.
  • Implementar un sistema d’emmagatzematge elèctric a major escala.
  • Renovar les instal·lacions energètiques dels edificis.
  • Generar nous models de negoci lligats a l’autoconsum energètic.
  • Generar nous models de negoci lligats a la mobilitat elèctrica i a la seva infraestructura.
  • Desenvolupar de parcs eòlics i fotovoltaics sobre terreny.

 

Transformar l’ educació en matèria energètica

S’ha de fer també la transició en educació en matèria d’energia:

  • Cal passar de l’auditoria de tecnologies domèstiques, com ara la valoració dels punts de llum i els electrodomèstics, a la interacció d’aquests amb la xarxa elèctrica.
  • Cal ensenyar el funcionament i les potencialitats dels comptadors digitals per tal de gestionar l’energia, de la seva interrelació amb la demanda energètica de casa.
  • Com funciona el mercat elèctric i la seva interacció amb la corba de demanda i la capacitat de gestionar-ho des de casa.
  • Si volem donar pas a les energies renovables, intensives en l’ús de territori, cal que la formació en planejament urbanístic inclogui la necessitat de contemplar l’energia.
  • La digitalització de tota la formació en energia.

Des de l’Institut Català d’Energia sabem que caldrà un ampli compromís polític i social per tirar endavant la necessària transició a un nou model energètic més sostenible i social on les energies netes, la generació distribuïda i les xarxes intel·ligents garanteixin la necessària descentralització i democratització d’un model que es resisteix a canviar. Tenim una gran ocasió per posar en joc el nostre compromís amb la sostenibilitat. El camí del progrés mai ha estat ràpid ni fàcil però les oportunitats que se’ns obren són prou engrescadores per emprendre sense més dilació les polítiques que ens portin cap la sobirania energètica.

 

Assumpta Farran
Directora
Institut Català d’Energia